A la tres
Ara els ve d’un dia?
Quina pressa que ens ha agafat a tots, no? Jo també en tinc, de pressa, i ja voldria que hi hagués un acord de govern, que sabéssim tots qui serà el president de la Generalitat, el del Parlament, els noms dels consellers i conselleres, i el de tots els càrrecs que en depenen. Se’m fa llarg, que després de quinze dies de les eleccions encara el més calent sigui a l’aigüera. Però sentint aquests dies alguns articulistes, periodistes, analistes i alguns altres istes del país, gairebé sembla que tot el que ens està passant –la pandèmia, les protestes per Hasél, les esfereïdores xifres d’atur i aquest coi de plugim fangós– sigui per culpa que no hi hagi un acord de govern. Com pot ser que no tinguem govern?, es pregunten molts tertulians en veu alta, amb un to d’indignació, com si assenyalessin amb el dit la classe política culpant-la d’un suposat desgovern que ells veuen per tot arreu. Patronals, associacions empresarials, periodistes de primera línia i patums del país s’escandalitzen que encara no hi hagi govern. Sentint-ne alguns, sembla que el món s’hagi d’acabar demà mateix. I jo em pregunto: és això, el que els posa nerviosos? O el que els intranquil·litza en realitat és que finalment el govern que en surti no sigui el que a ells els agradi? A mi m’ho sembla. Perquè de govern, que jo sàpiga, de moment encara en tenim un, ni que sigui provisional. Veig Vergés, Sàmper i Budó compareixent pràcticament cada dia. I si fa un any que Torra ja havia donat el govern per acabat, i fa quinze dies que hem fet eleccions, els ve ara d’un dia, a tots aquests que pontifiquen? El calendari postelectoral estableix que hi ha temps fins al 12 de març per constituir el nou Parlament i que, si tot va bé, per més que s’acceleri, el debat d’investidura del nou president (no veig que hagi de ser presidenta) seria el 26 de març. Jo també tinc pressa, i no els negaré que estic ben encuriosit per saber com acabarà tot plegat; però prefereixo un bon acord que un acord fet amb presses, i si pot ser, és clar, que sigui el que jo voldria. Si no, tampoc pateixo tant. Més aviat que tard, tornarem a votar.