Vergonya

Suposo que és per la perspectiva que els dona la distància, però trobo que la millor definició del que està passant a la casa reial espanyola aquests darrers mesos (he dit mesos?, perdó, volia dir anys) és el titular del reportatge que feia aquesta setmana el principal diari alemany, el Frankfurter Allgemeine: Vergonya reial, titulaven. Més clar, l’aigua. Fins i tot a mi, que soc republicà, em provoca vergonya aliena, el que fa aquesta gent que justament el que em sembla que no tenen és vergonya. Han llegit vostès el comunicat que han fet les infantes Elena i Cristina aquesta setmana per explicar com és que s’han vacunat de la Covid-19 aprofitant un viatge a Abu Dhabi a veure el seu pare? “Se’ns va oferir la possibilitat de vacunar-nos, i ho vam fer”, expliquen. I es queden tan amples. L’ocasió fa el lladre, diu el refrany. Tan cert com que no tothom està disposat a fer segons què, encara que les circumstàncies li ho facilitin. “Se’ns va oferir la possibilitat de vacunar-nos i ho vam fer”, deien, i hi afegien: “Si no hagués estat per aquesta circumstància hauríem accedit al torn de vacunació.” Se n’adonen, del que diuen? Que ho han fet perquè se’ls ha presentat l’ocasió? I que si no haurien fet com vostè i jo, que és esperar pacientment el torn. Això és el que els passa, a aquesta família? Que si se’ls presenta alguna ocasió l’aprofiten? M’estalviaré de fer la llista –perquè vostès ja les saben– de les ocasions que ha tingut el rei emèrit i que no ha deixat passar. I que ara pretén arreglar –mentre el Gobierno mira cap a un altre costat– a base de regularitzacions fiscals milionàries. Ha arribat un punt en què sincerament ha deixat de preocupar-me, pel que fa a la casa reial. Això no vol dir, però, que no deixi de sorprendre’m. I que em pregunti, és clar, vist aquest argument tan raonable que tothom lamenta però accepta (“se’ns va presentar l’ocasió i ho vam fer”), a quantes persones més –de la casa reial, del Gobierno, dels ministeris o dels departaments d’on sigui– se’ls ha presentat l’ocasió. Diguin-me malpensat, però és que a hores d’ara ja en coneixem uns quants...