Tenim pressa

Ha costat un any sencer de pandèmia, amb l’impacte que aquests dotze mesos han tingut en tots els àmbits, però diria que finalment els governants han entès que a l’hora de rebaixar les mesures per lluitar contra la Covid, les presses no són bones. Cada cop que s’ha volgut córrer per “salvar” un període considerat econòmicament productiu, com va passar amb el Nadal, l’evolució en la lluita contra la pandèmia s’ha espifiat. Així, cal felicitar que les autoritats sanitàries descartin, ara per ara, el rescat de la Setmana Santa i que els passos que es fan en la reobertura siguin progressius, ajustats a les dades epidemiològiques. Era el que desitjàvem de bon principi; tampoc demanàvem tant. Arribats en aquest punt, la pressió l’hem de situar a l’altra banda del taulell de joc: allà on hi ha totes les eines de detecció precoç i de prevenció. Insisteixo en la importància dels tests d’antígens –per a quan la possibilitat de comprar-los a un preu assequible a les farmàcies?– i, evidentment, en la vacunació. En la generalització d’aquestes mesures, sí que tenim pressa. Només cal observar el descens en picat del nombre de malalts i de morts a les residències arran de l’administració de les vacunes per reclamar que arribin, al més ràpid possible, a tots els col·lectius de persones vulnerables.