Keep calm
Provincians ‘vs.’ catalans
Després de l’èxit de l’aturada de país (apallissat) del 3 d’octubre del 2017 –a la qual, per cert, la patronal Foment es va oposar–, l’unionisme de províncies va organitzar la que ha estat, fins ara, l’única gran manifestació d’aquest bloc. Aquell 8 d’octubre van sortir a passejar per Barcelona tots els personatges del pessebre espanyolista –des de Cayetana Álvarez de Toledo fins a Álvaro de Marichalar, passant per Josep Borrell– sota el lema Prou! Recuperem el seny, que va servir de paraigua per als crits realment populars al carrer, com ara el moderadíssim “Puigdemont, a prisión!” o els sempre assenyats “Viva la Guardia Civil” i “Yo soy español, español, español...” Tres anys després, els senyors repentinats del club de Foment han repescat la idea d’aquell lema espanyolista (ara, Ja n’hi ha prou, centrem-nos en la recuperació) per orientar els canons de les elits econòmiques contra un pacte independentista que traslladi la majoria social i parlamentària al govern. Aquest “prou!” crònic és un advertiment a l’independentisme, mai contra les decisions que des de l’Estat, sistemàticament, subordinen l’economia catalana al creixement de Madrid.
En fi, el parany de tota la vida. Per això és important que prenguin les regnes de l’economia catalana els sectors més dinàmics i menys dependents dels permisos de l’Estat i de les escorrialles del BOE. L’exemple de la Cambra de Comerç de Barcelona ha de servir per eixamplar la base per dalt, acompanyant iniciatives patronals com ara Anem per Feina i sindicats sense subordinació, com per exemple la Intersindical-CSC. L’economia catalana no pot continuar dirigida per delegats de províncies. Aquí ens hi va tot.