Recta final

Deia Pere Aragonès en el debat de candidats que es va fer a TV3 abans del 14-F que la seva investidura aniria en paral·lel a un acord de pressupostos. Que un cop superat el 14-F volia un acord ampli de govern (aquest idíl·lic quadripartit amb ERC, JxCat, la CUP i els comuns que periodísticament pot ser realment fructífer) i pressupostos al mateix temps. Jo –ja ho vaig dir l’altre dia– soc dels que no tenen pressa i dels que confien que, encara que sigui a darrera hora, hi haurà un acord de govern i que no s’haurà de repetir les eleccions. El fet és, però, que som a la recta final i que el més calent sembla encara a l’aigüera. O això ens expliquen. Aragonès i els seus han anat fent reunions bilaterals amb Junts, la CUP i els comuns; diuen (diuen, diuen, diuen) que totes aquestes trobades han anat tan i tan bé; però de moment no hi ha ni quadripartit ni pressupostos ni res de res. Fa patir, quan el mateix Aragonès parlava aquesta mateixa setmana, encara que fos indirectament, de la possibilitat d’una repetició electoral. “Estic convençut que ningú estarà temptat de jugar la carta de la repetició electoral per obtenir millor resultat”, deia el gairebé president, que cridava la resta de forces del famós i estrany quadripartit a “sortir de la zona de confort” i arribar a un acord “sòlid, honest i generós”. “No podem perdre temps”, repetia ahir mateix. Pressió a tots, vaja. En la recta final de la negociació –de la primera de les negociacions, que és la de la mesa i del president o presidenta del Parlament– a mi em fa l’efecte que serà ERC, qui finalment també rebrà la pressió i s’haurà de definir. Que a mesura que vagin passant els dies de la setmana vinent la pressió feta fins ara a la resta de formacions serà per a ells. Una mena d’efecte bumerang. No veig cap alternativa que no incorpori a l’equació una entesa entre ERC i JxCat, i no veig que aquesta entesa hi sigui si no és per pactar un full de ruta que deixi clar de què anirà aquesta propera legislatura (el què, vaja) i que estableixi els mecanismes que calgui per evitar que es repeteixin algunes de les desavinences lamentables dels socis del govern Torra. Veurem. Aquesta setmana en tindrem les primeres pistes. No sé si les definitives.