De set en set
Dona, no teletreballis
Si ets dona i tens persones al teu càrrec, és molt probable que en el darrer any hagis descobert les delícies del teletreball. Amb una mica de bona organització i sovint al límit del microinfart, t’hauràs apanyat per pencar, fer les punyeteres tasques de la llar, deixar el sopar a punt, recollir les criatures a l’escola, tenir cura dels pares si són grans, fer la compra, ajudar els fills en aquell exercici que no acaben d’entendre i un sens fi d’obligacions que, ben comprimides, caben en el teu dia. M’hi jugo un pèsol que algú t’ha fet entendre que el teletreball et permet concentrar la feina, ser més eficient i guanyar temps. Potser es va despistar i no et va aclarir que i tant que en guanyaries, de temps, però sobretot per als altres.
Fa tota la pinta que el teletreball ha arribat per romandre entre nosaltres i ja em temo que calarà molt més entre les dones que entre els homes. En cas de confirmar-se això, correm el perill de fer un salt al passat i tornar la dona a casa, ampliant algunes desigualtats que tothom reconeix i assenyala però que ningú venç. Si ets dona i hi ets a temps, fuig del teletreball com de la pesta. Perquè segurament gaudiràs d’un horari flexible –beneït teletreball que em permet organitzar-me com em surt dels ovaris– que et tindrà connectada a la feina a les deu de la nit perquè has dedicat part del teu dia a atendre les necessitats de la resta. I ni somniïs escapar del terra enganxós. Quina empresa delegaria llocs de poder a una dona que exerceix la triple jornada laboral? Així que, per poc que puguis, tu, dona, surt a menjar-te el món abans el món se’t mengi a tu. Escapa’t abans no sigui massa tard i el que t’han venut com a conciliació acabi derivant en explotació. Mira d’arribar a casa quan comenci a enfosquir, almenys per ser immune a la porqueria que s’arreplega als vidres i no afegir-te una tasca més a les cinquanta mil que ja tens acumulades.