Homes, homes, i dones, dones

No els agrada que la llei de protecció integral a la infància i a l’adolescència pretengui superar els estereotips sexistes, racistes, estètics, homòfobs i transfòbics, ni que mestres i juristes rebin formació sobre l’impacte de la divisió de rols en les relacions tòxiques i encara menys que els menors condemnats per delictes sexuals realitzin cursos d’igualtat de gènere per a rehabilitar-se. On s’és vist? Intolerable adoctrinament que vulnera la llibertat d’expressió i la potestat dels pares a escollir l’educació dels fills: què passa si per una qüestió religiosa o moral opten per transmetre els valors tradicionals que sustenten una pàtria d’homes, homes, i de dones, dones? No ho han de poder fer? Quina injustícia! Ho diuen ells, no cal que digui qui. Els mateixos que es burlen del 8 de març com a dia nacional de les víctimes del coronavirus, que ataquen murals amb lemes tan perillosos com ara la unió fa la força, o ens volem vives, que cremen roses i papallones de ganxet, que cobreixen d’esvàstiques els símbols feministes, que neguen la violència masclista mentre destrossen el rostre de Clara Campoamor, Rosa Parks, Chimamanda Ngozi, Frida Kahlo, Simone de Beauvoir i ruixen amb gas pebre els ulls de sis treballadores de Sindillar. Els mateixos que marquen territori i ens segueixen els passos per aturar-los i ens fan un favor, que això de reivindicar els nostres drets ens torna lletges, amargades i agressives. Aquests dies s’han mostrat molt actius al carrer, però no perdem de vista que també ens assenyalen des de les institucions. I que algú els deu finançar.