Salvem-nos els mots

Al seu llibre Viatges amb Heròdot, el referent del periodisme Ryszard Kapuscinski descriu les seves experiències voltant pel món i impregnant-se de les diferents cultures que coneix i del contacte amb la gent que habita els territoris més diversos. Humil com és l’autor, admet les seves desconeixences i hi reflexiona sovint. En una estada a l’Índia, quan encara no domina gaire l’anglès, Kapuscinski es mostra conscient que, quan el pugui parlar correctament, serà en el fons un acte d’eurocentrisme i que reconèixer la superioritat de l’anglès fent-lo passar per llengua franca equival a un atac contra la dignitat dels indis. Tot plegat es devia, segons el reporter, al fet que “la identitat estava definida per la llengua que usava cada individu [...]; la llengua era un document d’identitat, i encara més, un rostre, una ànima”. El català està en franca retirada de l’ús habitual en molts àmbits de la societat. És llengua vehicular a l’escola però en molts casos els infants l’abandonen en sortir de l’aula. És una diglòssia perversa que pot acabar fent que la llengua agonitzi fins a quedar reduïda a un residu folklòric. És una eina per entendre i explicar e l món. Fem-la servir. Fem-la necessària. Amb dignitat, sense condescendències i sense complexos. És un tresor que no es gasta amb l’ús.