Curiositats i més curiositats

No deixa de ser curiós el cas del govern de Múrcia, que li presenten una moció de censura per corrupció, que vol dir abús del poder polític pel benefici privat, i el secretari general del Partit Popular, Teodoro García Egea, ho soluciona oferint un càrrec a tres dels diputats de l’oposició, que l’accepten pel bé de la ciutadania. Caram!, en dos dies han resolt el problema de la corrupció? No deixa de ser curiós el cas de la família Borbó. El patriarca va exercir de rei i cap d’estat, els llibres el presenten com funcionari exemplar i un dels motors de la transició quan utilitzava les prerrogatives blindades per la Constitució pel presumpte cobrament de comissions il·legals, frau a la hisenda pública o blanqueig de capitals. Les seves filles infantes, i teòricament models de conducta cívica, van donar un exemple d’empatia i solidaritat vacunant-se fora de torn, i ho van fer perquè, educades com són, no van saber dir que no. No deixa de ser curiós que en l’intent de salvar la monarquia, el PSOE i el PP negociïn sota mà amb el cap de la Casa del Rei, descartin una llei específica, deixin fora els altres partits i no es plantegin la inviolabilitat. No deixa de ser curiós que la candidata Díaz Ayuso, que tan bé s’entén amb Vox, faci de l’eslògan “Socialismo o libertad” –des d’ahir “Comunismo o libertad”– el seu leitmotiv de campanya quan justament s’ha dedicat a usar i abusar de la llibertat de contagi: equació tràgica, el negoci primer en lloc de salvar vides. Einstein va dir: “No tinc cap talent especial, només soc apassionadament curiós.” Ens haurem de continuar interrogant.