Un govern a tota màquina

ERC té pressa per fer govern. Junts en té menys. Queden dues setmanes per celebrar la investidura que ha de constituir el govern. Hem entrat en els dies d’especulació amb la base que Pere Aragonès, d’ERC, serà el pròxim president de la Generalitat i que la vicepresidència serà per a Junts. Una vicepresidència econòmica que portaria probablement Elsa Artadi. La teoria és que ERC, Junts i la CUP voldran reactivar l’independentisme amb diferents intensitats. La patronal clama per un govern immediatament. És una obvietat, després d’unes eleccions, demanar que hi hagi govern, tot i que, vist el panorama, si s’aconsegueix abans que acabi aquest mes serà tot un èxit per la lenta política catalana. Fins la setmana vinent, la presidenta Borràs no començarà la tanda de contactes per a la investidura. És a dir, la investidura va per llarg i no arribarà fins a l’últim minut, com va passar amb la constitució del Parlament i la seva mesa; un fet que podria esdevenir un diumenge.

Abans del debat d’investidura, i amb molta discreció, Junts i ERC fan mans i mànigues per fer govern. Els empresaris i molts sectors socials voldrien un govern fort per afrontar els problemes de la pandèmia i sobretot les seves conseqüències socials i econòmiques. Malgrat totes les necessitats, el govern es formarà responent a factors de quotes. Es prioritzarà la paritat dona/home; la procedència territorial de Catalunya; les famílies dels respectius partits que integrin el govern; els consellers de procedència emigrant i altres condicionats que lliguen de mans i peus el govern perquè pugui ser flexible i sigui triat pensant en l’eficàcia de cada departament. Hi ha una frase publicitària: El govern dels millors, que mai va poder ser del tot veritat. Ens conformaríem a tenir El govern de Catalunya a tota màquina.