A la tres
Tocar de peus a terra
“Té raó Jaume Asens quan demana que no s’enganyi la gent. Si pot ser, en res
Pràcticament a la mateixa hora que ahir ERC, JxCat, el PDeCAT i la CUP registraven al Congrés de Diputats una proposta de llei d’amnistia i instaven el president Sánchez “a demostrar que creu en una solució política”; pràcticament a la mateixa hora, deia, el president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, en una gira pels diferents mitjans de comunicació catalans, deixava clar que la llei d’amnistia “és una via destinada al fracàs” i demanava “no enganyar la gent”. Posats a fer, Asens, soci progressista d’aquest govern progressista que hi ha a Espanya, ni es comprometia a votar-hi a favor, d’aquesta llei d’amnistia. No hi votaran en contra, però probablement tampoc a favor, va venir a dir. El president d’Unides Podem, que sempre diu coses molt raonables però que sovint genera unes expectatives que després ell mateix s’ha d’encarregar de matisar, ara demana que tothom toqui de peus a terra i que no es facin volar coloms. Em fa l’efecte que és ell mateix, que comença a tocar de peus a terra. Sap que la llei d’amnistia arriba al Congrés amb el suport de milers i milers de signatures recollides arreu del país (i més que se’n recollirien, si s’hi veiés cap possibilitat), però que neix morta. No naixerà, vaja. No hi ha una correlació de forces favorable a l’Estat espanyol perquè la llei d’amnistia tiri endavant, admetia ahir Asens obertament. Textual. I demanava a tothom que toquéssim de peus a terra. Benvingut, Jaume, doncs, a aquest bany de realitat. I em pregunto: i llavors, Jaume, què fem? Fiar-ho tot a la benevolència d’un Consell de Ministres que signi uns indults que de fet tampoc arriben? A una futura reforma del Codi Penal? A solucions personals i no de país? I encara més: si la solució és la taula de diàleg, i allà s’ha de poder parlar de tot, un cop s’arribin a acords, qui els haurà de validar? Apareixerà de cop “una correlació de forces favorable” a l’Estat que validarà aquests acords? Oi que no? O els possibles futurs acords de la taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve) són descafeïnats i res de res de referèndums, o no hi ha ni hi haurà cap “correlació de forces favorable” que els validi. Tristament, aquest “no enganyar la gent” em sembla que va molt més enllà de la llei d’amnistia.