A la tres
Violències
“Un jove de Barcelona necessita un 120% del seu sou per pagar el lloguer...
En els darrers cinc anys el preu del lloguer s’ha encarit, de mitjana, un 44%. Catalunya ha patit, des de l’any 2008, més de 250.000 desnonaments. Durant aquest any passat, el 2020, tot i la pandèmia, se n’han executat 15, de mitjana, cada dia. De moratòria, res de res. En el primer any de pandèmia, que es compleix aquest mes de març, 800.000 persones han requerit ajuda de les entitats del tercer sector per poder subsistir. D’aquestes, un 30% es van adreçar a aquestes entitats per primera vegada. Dels que necessiten ajudes, un 64%, més de la meitat, no tenen una llar digna per estar-se a casa. I un 21% de les llars ateses no tenen cap ingrés econòmic, un percentatge que s’ha triplicat respecte de l’any 2019. La situació ha dut una sèrie de bancs dels aliments i entitats socials a demanar als serveis socials municipals que no els derivin més gent perquè estan del tot desbordats.
En el darrer any, el nombre d’aturats ha augmentat un 30%. El nombre de desocupats de menys de 25 anys, però, ha augmentat un 43%. Per acabar-ho d’adobar, gran part dels joves d’aquesta franja d’edat no poden accedir a l’ingrés mínim vital ni a la renda garantida de ciutadania perquè aquests ajuts no comencen a implementar-se fins als 23 anys. Els encreuaments d’aquestes dades ens donen com a resultat que, a Barcelona, per exemple, un jove necessitaria un 120% del seu salari per pagar un lloguer estàndard. I a això cal sumar-hi que més del 50% de les empreses que han presentat un ERTO tenen constància que algun dels seus treballadors no ha cobrat encara algun dels mesos. La Covid-19 ha matat 8.700 avis a les residències catalanes. Prop de 20.000 persones han presentat denúncies per violència masclista i de gènere l’any 2020, i els jutjats han denegat, en el mateix període, 2.376 ordres de protecció.
De violències, ja es veu, n’hi ha de molts tipus. I cap, cap ni una, és justificable. Normalment, qui fa més escarafalls davant d’un fet que qualifica de violent és qui més responsabilitat hi té. Ara, a esperar que els poders econòmics i fàctics convoquin cimeres urgents per debatre totes aquestes.