S’estan menjant les galetes

Una parella pren cafè al seu domicili de Springfield, als Estats Units. Truquen a la porta, davant seu hi ha tres personatges amb gest estarrufat, el més pinxo diu amb veu fingidament educada: “Perdó pel retard, ens donen els diners?” La dona, braços creuats, contesta: “No!” I ell, sense aixecar el to: “Em temo que hi he d’insistir, és que fixi’s, a casa em claven la tabarra tota l’estona, que on són els cèntims, que quan em pagaran, que per què no vas a cobrar ara... o sigui que, per favor, els diners!” L’escena –no la desenvoluparem tota– acaba amb la batussa de dues bandes rivals a la captura d’un deute. Què havia passat? Que el matrimoni Simpson; sí, estem parlant de la sèrie televisiva, havia acudit a sistemes poc ortodoxos per impulsar el negoci de galetes de la Marge. En fi, deixem la ficció, que aquests dies estem presenciant episodis que la superen i que fan pensar en la manera de fer dels clans mafiosos. Joe Biden qualifica Vladímir Putin d’assassí –per allò dels enverinaments habituals– i Putin li desitja bona salut –mol tranquil·litzador–, l’aconsella que es miri al mirall i el repta a un cara a cara en viu. Anthony Blinken, cap de la diplomàcia dels EUA, acusa la Xina d’amenaçar l’ordre mundial i de vulnerar els drets humans (Xingjian, camps de reeducació per a la minoria uigur...) i el seu homòleg Wang Yi li retreu el racisme endèmic i el Black Lives Matter. Detonants? Espionatge, ciberatacs, ingerències en processos electorals, gesticulació per a la pròpia claca... Realitat? El món s’està repartint, de pares a fills i entre amics i enemics, les galetes de la Marge.