La Catalunya real

El líder del PSC, Salvador Illa, va visitar dissabte els barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana i des d’allà va dir, davant d’una càmera operada segurament pel comunity manager del PSC, que des d’allà havia pogut trepitjar la Catalunya real. La frase devia d’estar estudiada i programada, perquè de seguida aquell tall va ser posat en circulació a les xarxes, i amb aquestes paraules a la capçalera del missatge: avui he trepitjat la Catalunya real.

Alguna cosa positiva creuen que els hi reporta, la frase. Però jo no entenc com encara no s’adonen de com sona això d’antic, desfasat i perillosament ètnic. I és que és realment perillós. Ells mateixos ho veurien perillosíssim si l’escena passés amb altres protagonistes. Si un candidat independentista visités una zona amb molts vots independentistes i se li acudís dir que allò és la Catalunya real, el titllarien de feixista, supremacista, segregacionista, el que vulgueu. I tindrien raó en la mateixa mesura que tindrien raó si ho apliquessin també al candidat Salvador Illa.

Perquè, si una Catalunya és real, vol dir que hi ha una altra que no és real. Segons Illa, la Catalunya que no vota com a Torre Baró i Ciutat Meridiana no és real. L’hem somiada? Hem somiat el 52% de vot independentista? Jo visc a Balaguer, però segons els socialistes és possible que estigui vivint en alguna dimensió paral·lela que no existeix. El senyor Illa escalfa l’ambient per al seu intent d’investidura atiant el discurs segregacionista de Ciutadans. En el ple, però, potser descobrirà, ai, que la realitat de Catalunya no coincideix amb el que ell i els que l’han precedit anomenen “Catalunya real”.