A l’esquerra

Divendres hi haurà sessió d’investidura, perquè aquest cop sí que hi ha candidats, segons certificava ahir Laura Borràs. Dos per ser precises, tot i que sols Pere Aragonès manté a hores d’ara els suports suficients. Després del decisiu preacord de govern assolit entre ERC i la CUP –i en espera de la ratificació de l’assemblea dels cupaires– el suport a la candidatura d’Aragonès per part de Junts també podria ser indirecte. Borràs activa el cronòmetre mentre la taula encara balla, però en coherència independentista poc marge de votació més li queda a Junts. El seu pes electoral com a soci d’un govern independentista és poc discutible, però no sabem què pensen d’energies renovables, salut, educació o sobre la crisi climàtica...Encara són dies de pressions públiques i privades, acords, bloquejos i girs de guió, que continuaran.

Mentrestant, la CUP aquest cop prefereix avançar tot acceptant que no solament de bloquejos clau viu la política, sinó de tenir el poder efectiu per plasmar aspectes del projecte polític que sempre s’han defensat a les places i els carrers. El preacord entre les dues esquerres tendeix a garantir una major estabilitat d’un govern independentista –imprescindible–, reblat per la qüestió de confiança a mig mandat. Al costat prioritza les grans necessitats socials que té el país. La tasca de reconstrucció postCovid és tan urgent com la nacional. I per a l’independentisme, ara és l’única estratègia coherent per guanyar base.

Salvador Illa no renuncia a la candidatura, en solitari. Els comuns es queden escarxofats en la falta de compromís, agomboiats en la crítica estèril. Lògic després d’haver-se descartat en un futur govern. La renúncia dels comuns és una irresponsabilitat social. Fa més complicats l’avançament en llibertats i la sortida per l’esquerra de la crisi. Serà un govern independentista, però sense un tram del sobiranisme.