A la tres
Coi de govern progressista...
“A punt de fer set anys que Rovira, Herrera i Turull van anar al Congrés a explicar-los-ho, ara ja no ens volen ni sentir a parlar
Com que ahir el PSOE, el PP i Vox (quin trio, no, senyors del PSOE?) van tornar-se a ajuntar per impedir que la llei d’amnistia per als presos i represaliats polítics es pugui debatre al Congrés (ni parlar-ne, senyors meus?); per tot això d’ahir, deia, em va venir al cap aquella ocasió en què, per designació del Parlament, Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV) i Jordi Turull (CiU) se’n van anar al Congrés dels Diputats a demanar permís formal (nosaltres sempre hem de demanar permís) per fer una consulta a Catalunya. Saben quant fa? Set anys. D’aquí a 15 dies, un 8 d’abril però del 2014, aquests tres valents se’n van anar al Congrés i van defensar a capa i espasa que poguéssim fer una consulta. Val la pena repassar-ho, el que van arribar a dir. “L’immobilisme no és la solució, perquè hi ha un problema evident”, els va etzibar un Joan Herrera combatiu. “Som aquí perquè l’Espanya que ens governa no entén la realitat plurinacional més completa d’Europa”, va deixar anar. “Venim a buscar un acord”, els va dir Turull, i va afegir-hi: “Els experts en dret constitucional coincideixen a dir que, si hi ha voluntat política, sí que hi té cabuda [el referèndum].” I va advertir: “Catalunya no s’ha ficat en un carreró sense sortida, sinó que ha iniciat un camí sense retorn.” Ja ho veus, doncs, Jordi. “Abans d’arribar a aquesta conclusió, ho hem provat tot”, va reblar Rovira. “Hem arribat aquí després de sis pactes fiscals que el govern espanyol ha incomplert”, els va recordar. Fa set anys, Catalunya va fer un nou intent. Set anys després, Herrera i el que representava, desapareguts o incapaços de fer-hi res; Rovira, a l’exili, i Turull, a la presó. Fa set anys, l’independentisme es va plantar al Congrés i, si més no, va poder defensar les seves tesis. Governava Rajoy, que va ser contundent: “De res serveix vestir les seves reclamacions de calor popular.” I va concloure: “No tenen raó.” Amb Rajoy de presidente, al Congrés, s’hi va poder parlar i votar una proposta (per perdre-la, és clar). Ara, amb Pedro Sánchez, de l’amnistia al Congrés no se’n pot ni parlar. Maleït govern progressista...