L’acord (im)possible

Sembla que ara, tot d’una, mig país hagi descobert que JxCat i ERC discrepen en l’estratègia independentista i que per això no arriben (de moment) a un acord. Coi, per això es devien presentar per separat a les eleccions i per això es van passar la campanya dient algunes coses –amb relació al full de ruta– substancialment diferents, no? Idèntiques en l’objectiu final; gairebé antagòniques en com arribar-hi. No passa res, que hi hagi qui encara cregui en la taula de diàleg, en la possibilitat que un dia ens deixin fer un referèndum (un altre, vaja), i que hi hagi qui ja no hi cregui, en tot això, i que prediqui que el que hem de fer és preparar-nos per al xoc que vindrà, que no és el mateix que dir que en siguin partidaris. No passa res, suposo, i per això es van presentar per separat a les eleccions i no pas amb aquell JxSí que, agradi o no, va servir per arribar a fer un 1-O. Com volen que sigui fàcil, que aquestes dues posicions arribin a un acord ràpid i estable? Perquè el que jo voldria –i em sembla que tots vostès– és un acord ràpid, sí, però sobretot estable. Ho dic, sí, per l’acord amb la CUP, que és evident que ha estat ràpid però –ells mateixos ho adverteixen– no sé si gaire estable. L’acord ratificat ahir garanteix els vots per a la investidura, però res més. Ni estabilitat al govern (ai, l’hemeroteca) ni un full de ruta compartit, més enllà de donar oxigen a Sánchez i a la taula de diàleg. I després, què? Jo vull un acord que vagi més enllà, i em sembla que el 52% dels electors es mereixerien una entesa –si pot ser, com a mínim a tres bandes– que fixi alguna cosa més que una qüestió de confiança d’aquí a dos anys. És ara, que s’han de teixir les confiances. Esgota, que en aquest país tots els acords dels darrers anys hagin estat fets amb recels per totes bandes. Perquè una cosa són les renúncies –lògiques en qualsevol acord– i una altra, els recels. No veig altra opció –no és el primer cop que ho dic– que no sigui la d’Aragonès president. Però tampoc en voldria cap altra que no fos amb un acord estable. Si pot ser, avui. Però si això requereix més temps i una investidura fallida pel camí, que sigui per arribar-hi més endavant. Si pot ser, dimarts vinent.