La/les direcció/ns aliades

No sé exactament on està encallat, tot plegat. Però si avui, com sembla (en aquest país he après a no descartar mai res), Aragonès no és investit president –com tocaria, un mes i mig després del 14-F– deu ser perquè la cosa està encallada en algun lloc. Llegeixo que el republicà Sergi Sabrià parlava ahir a ca la Laura Rosel d’“algun avenç” en la negociació aquest cap de setmana (deu ser un avenç petit, si avui encara estem igual) i que admetia que tot plegat està “encallat” en la direcció estratègia del procés. Ai las! Jo no sé on ha de ser la direcció estratègica de tot plegat, si al Consell per la República, que ja està creat i funciona, o si en algun altre lloc que forçosament s’hi hauria d’assemblar; però el que sí que em sembla és que d’alguna manera aquest govern, si vol començar a rutllar, necessitarà una direcció no sé si única però segur que col·legiada. I si no, francament, que no s’hi posin. “Va ser la direcció única –la premsa en deia l’estat major– [...] la que va permetre arribar allà on el govern no podria arribar”, reconeixien Oriol Junqueras i Marta Rovira al llibret Tornarem a vèncer en parlar de l’1-O. “Cal una direcció política coordinada i apoderada que pugui imposar-se a les inevitables tensions partidistes; cal una direcció aliada”, deia Puigdemont en el Re-unim-nos. No és la primera ocasió, que n’extrec aquestes dues reflexions dels respectius aatecismes que han editat els líders d’ERC i JxCat per creure –il·lús de mi?– que potser no estan tan lluny. A mi em sembla que fins i tot els en caldrien dues, de direccions aliades. I no pas ara, sinó fa molt temps. L’una, pel govern, per l’administració d’aquesta autonomia en què transitem (i que té un munt d’urgències econòmiques, socials i sanitàries que ha de resoldre independentment del full de ruta) que eviti les picabaralles absurdes i innecessàries que hem vist en massa ocasions durant el govern Torra; i una segona, per allò que hagi de venir, que tampoc sé què és –ni ho vull saber– però que probablement hauria de preveure alguna cosa per si en aquesta famosa taula de diàleg finalment el diàleg continua sent de sords. Van tard. Molt tard. I avui tornarà a quedar clar.