De set en set
Aquell interès general
En un solitari vídeo per les xarxes amb motiu de la sortida del govern espanyol, Pablo Iglesias defensava la seva gestió tot assegurant que sempre havien mirat “per l’interès general”. Iglesias marxa per intentar preservar els resultats de Podem a Madrid d’una nova caiguda després dels desastres electorals de Galícia i el País Basc. No és una bona notícia per a la configuració d’una alternativa real al bipartidisme històric espanyol que, com ell mateix certifica, mantenen al capdavant dels successius governs “les oligarquies per a la defensa dels seus interessos”. Ni per al conflicte català la pèrdua d’un interlocutor de pes.
Dubto que algú amb la intel·ligència i la cultura d’Iglesias no fos conscient de com de corcades estan les velles estructures de l’Estat. Ben al contrari, es va presentar dient que volia fer-les caure, però per assaltar el cel cal no tenir vertigen. A Europa, governar és infinitament més complicat que sostenir una pancarta, i tampoc ha estat gratis. Les esquerres sols tenen les urnes i han d’aprofitar-ne l’impuls per forjar noves realitats mitjançant l’acció de govern. L’única renúncia és al temor de la complexitat. La CUP ho ha entès així. La dreta té vertigen de cedir ni que sigui un pam de poder, i així juga al desgast. Mentrestant, els Comuns voten amb la dreta i l’extrema dreta un no contra ERC, en lloc de ser útils a l’interès general, el de les classes populars. De fet, governen sense conflictes amb els socialistes també a Barcelona. Aquells de les oligarquies. Ja coneixem aquesta vella esquerra: es deia Iniciativa, era la falca eterna del PSC i va acabar desgastada i en concurs de creditors.