LA GALERIA
Mercat d’Olot
No vull pas dir el dels dilluns, que també està molt bé, sinó l’edifici del mercat, al carrer de l’Hospital, on em sento com a casa i envoltat, a més a més, de tota mena de productes de qualitat excepcional, que van del peix a la carn, de les fruites i verdures als làctics, cuits i confitats, del pa i la pasta fresca als embotits, d’herbolari i dietètica. No hi falta absolutament res, al mercat d’Olot, tot és dirigit a la vista i al gust, amb una particularitat important: la meitat dels placers són productors directes d’allò que venen a la parada. És un edifici que fa goig, renovat i engegat el 2014, compromès amb les energies renovables. Diu que les vidrieres instal·lades només deixen passar el trenta per cent de la calor produïda pel sol i que mantenen a dins, durant els mesos de fred, l’escalfor de la calefacció per biomassa.
La història dels mercats a casa nostra és ancestral, comença abans de l’edat mitjana, quan ja es formà un punt de trobada de comerciants i compradors. La cosa ha funcionat sempre així, i avui els mercats segueixen essent lloc de trobada social, amb fama i garantia d’assortiments de qualitat. Des de temps immemorials hi ha hagut intercanvi de béns i productes entre persones i pobles; malgrat el pas de tants anys, el mercat és un espai d’articulació social entre els que necessiten vendre i els que volen comprar, i on els productes s’ofereixen exposats, on es barregen colors i flaires, on el contacte és directe i personal.
Pel que fa el Mercat d’Olot, a més de l’excel·lència de tot el que s’hi pot comprar (penso, per exemple, en un excepcional gorgonzola, una carn de perol sensacional, botifarres i greixons immillorables, etc.), hi ha un factor que em sembla també essencial, practicat pels placers, i de quina manera. És el bon tracte, l’amabilitat, l’atenció i quasi devoció envers el client. No hi ha cap parada on el tracte no sigui exquisit i la bona jeia, evidentíssima. Tot molt bé i molt aconseguit, només una petita cosa m’hi grinyola, però és molt personal, veuran: quasi pertot, per subratllar l’amabilitat, i sobretot les dones des de darrere el taulell, em dirigeixen frases d’aquest estil: “hola, rei”, “què més, rei?”, “que vagi bé, rei”. I a un servidor, republicà des que portava calces curtes, què volen que els digui d’aquesta connotació reial… Però és molt personal, ja ho he dit. I en demano perdó.