Aguantar la respiració

Es lamentava diumenge el president Torra, en una entrevista en aquest diari, que la política catalana prengui sempre les decisions en l’últim minut. “Hi ha com una espècie de teoria que qui resisteix una mica més, guanya; es tracta de veure qui cansa a l’altre”, deia en reflexionar sobre el fet que Aragonès encara no hagi estat investit president perquè no hi ha un acord entre les forces independentistes. A cinquanta dies que s’activi el calendari electoral (si el 26 de maig no hi ha acord, es dissoldrà el Parlament i anirem a eleccions), el que està passant és això? S’esgoten entre ells? La reflexió de Torra –i les declaracions de la classe política aquest cap de setmana llarg– m’han fet pensar en aquell joc de risc al qual quan érem petits i inconscients havíem jugat alguna vegada, i que és aquell de veure qui aguantava més estona sense respirar sota l’aigua. Si és això el que fan, aguantar la respiració mentre miren l’altre de reüll, que sàpiguen que són una colla d’inconscients, d’irreflexius, i que qui practica aquest joc en pot patir les conseqüències. No em sembla, en aquesta ocasió, que qui resisteixi més guanyi. Més aviat em fa l’efecte que qui jugui amb el calendari en pot sortir electoralment escaldat. No sé trobar cap argument (que no sigui el de no trencar l’estadística) que aconselli arribar a l’últim minut del 26 de maig, tenint en compte que aviat farà dos mesos del 14-F. Sentint les declaracions d’uns i altres aquests dies, i sabent els programes electorals, sembla que les posicions de tots plegats estan molt clares, i que de la mateixa manera que si volen arribar a un acord no els cal marejar la perdiu cinquanta dies més, estaria bé que tampoc ho fessin si és just al contrari. Ara està de moda dir (si més no els tertulians –ai, els tertulians– s’han posat d’acord a dir-ho) que hi haurà investidura abans de Sant Jordi. Ja ho veurem. Jo només demano que no ens atabalin gaire més, i que recordin que aguantar la respiració és d’una imprudència extrema. Ah! I si realment han decidit marejar-nos fins a finals de maig, que com a mínim facin el favor de deixar que Illa provi la investidura. A veure si finalment toca de peus a terra.