Llarga espera

Principis d’abril i no està clar qui formarà el govern de la Generalitat provinent de les eleccions del 14-F, que van ser convocades automàticament per falta d’un president inhabilitat per no haver tret una pancarta, ni quan es formarà. Quim Torra fou president per salvar els mobles. Mai no ha estat prou honorat després d’haver donat la cara en un moment polític delicat quan s’havien imposat unes eleccions per l’article 155 de la Constitució.

Observats els fets, el panorama polític català és desolador. No hi ha govern. Sindicats, patronal i pràcticament tothom desitja un executiu capacitat per resoldre les conseqüències de la pandèmia i del conflicte polític i les seves reminiscències. S’està fent llarga l’espera sense govern, malgrat que per llei abans de dos mesos hi haurà d’haver executiu a la plaça de Sant Jaume o s’hauran de convocar unes altres eleccions.

La investidura fallida ha deixat un compàs d’espera amb poques idees. La més pràctica amb els resultats electorals a la mà, i donat que el guanyador socialista, Salvador Illa, no té prou suport parlamentari, seria un govern entre ERC i Junts amb el suport de la CUP per investir Pere Aragonès, la qual cosa comportaria que l’endemà es formés un govern. Ara, i com a darrer conflicte, l’acord queda enquistat. Junts no suporta un acord on la CUP pugui tenir un paper protagonista i ERC no suporta el protagonisme de Carles Puigdemont i del Consell per la República amb vista a la formació d’un nou govern. Les discrepàncies són difícils de resoldre i sobretot d’explicar davant una opinió pública que demana unitat i que ho veu tot plegat com un desori. Els optimistes veuen un acord aquest mes d’abril i creuen que no passaria res si l’acord fos investir Pere Aragonès i que ERC governés en solitari. No passaria res; però, si fos així, ni hi haurà unitat de l’independentisme ni hi haurà un govern fort.