Se’m trenca el cor

A mi, què volen que els digui, se’m trenca el cor. Se’m trenca el cor pensant que avui fa just una setmana era a Sabadell entrevistant l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i que ella avui torna a ser a la presó. Ahir hi va tornar a entrar. Ella i l’exconsellera Dolors Bassa. De la mateixa manera que ho van fer fa un mes tots els presos polítics que són a Lledoners. Ni un bri d’humanitat. Res. El jutge de vigilància penitenciària els ha anul·lat el tercer grau i, sense ni esperar que s’hi pronunciï el Suprem (que ja sabíem en quin sentit ho faria, però mentrestant estarien en semillibertat), ja les ha tornat a enviar a la presó. Inhumans i despietats, són. “Quan et lleves al matí no saps mai si serà l’últim dia que seràs fora. És molt dur; és molt dur tornar a entrar quan has estat fora”, deia en l’entrevista sense ni imaginar-se que seria just set dies després. I hi afegia: “És com si tornés a començar la condemna.” En vàrem parlar una estona, en acabar. El patiment de la família, el propi... Se’m trenca el cor; com se’m va trencar el dia que hi van tornar a entrar els de Lledoners, com ja se m’havia trencat el primer dia que hi van entrar tots plegats; com se’m trenca quan penso en els de l’exili i com se’m trencava, sí, també, davant de presons preventives injustes com les de Sandro Rosell. Costa d’entendre, per més que facis el cor fort. I per més que sentis els presos parlant d’injustícia i de venjança, i que transmetin un missatge de confiança i fermesa, tots sabem que la processó va per dins, i que en alguns moments la cel·la –i l’exili– els ha de caure a sobre. Estic convençut que, si per posar urnes –o perquè en un Parlament es pugui debatre qualsevol tema–, un dia d’aquests un polític unionista s’ha de passar 9, 10, 12 o 13 anys a la presó, se’m trencarà també el cor quan el vegi entrar. Per això em costen d’entendre alguns dels silencis de la classe política –d’aquesta tan progressista i suposadament tan preocupada per trobar una solució– quan els de l’1-O tornen a entrar a la presó. Aquest silenci, aquesta fredor, em trenca el cor tant o més que veure’ls entrar.