Un altre món és possible

No és estrany que la mort de l’Arcadi Oliveres hagi provocat una onada d’emoció i de reconeixement tan gran. L’Arcadi, a qui vaig tenir la sort de descobrir en unes classes al Cidob i d’anar seguint més tard en xerrades ocasionals, tenia la virtut de fer obrir els ulls, de despertar consciències denunciant l’explotació del sistema –el capitalista– amb un llenguatge entenedor, sense apartar-se ni un mil·límetre del coneixement i del rigor acadèmics. El seu missatge impregnat de radicalitat cristiana –la defensa d’un món més just i fraternal, sense armes i respectuós amb la dignitat humana i el medi natural– ha nodrit, de ben segur, més d’una generació de joves àvids de construir un futur diferent, solidari i integrador.

Arran de la notícia del seu traspàs, vaig recuperar l’entrevista que li va fer en aquest diari la companya Emma Ansola i que serveix molt bé de testimoni d’una vida dedicada a combatre les injustícies d’aquest món. Al final dels seus dies, hi continuava denunciant les desigualtats insuportables que divideixen la humanitat i, sobretot, animava a rebel·lar-s’hi i a actuar “sense por i des de la no-violència”. Són paraules que encoratgen i que apel·len a l’esperança en moments convulsos com els que vivim, si és que mai han deixat de ser-ho. El recordatori necessari que un altre món és possible.