No volen morir de por

Un proverbi birmà assegura: “Es pot morir de vergonya, però no de por.” En un moment en què la fràgil democràcia liderada per Aung San Suu Kyi està suspesa pel cop de la cúpula militar, la desobediència pacífica, com a arma de resistència de la població civil, està posant en evidència la impossibilitat de les potències mundials per aturar una matança que suma més de set-centes víctimes. Des que es va declarar independent, a Birmània, rebatejada com Myanmar, s’han alternat les dictadures i les conspiracions de l’exèrcit amb un historial de tortures, assassinats, fraus electorals, protestes massives i violacions impunes dels drets humans que ha comportat un persistent escenari de repressió i d’endarreriment econòmic i social. Qualsevol pas cap a la democràcia ha estat avortat. Ja sigui per la via interna: l’expulsió de cents de mils musulmans del grup dels rohingya a Bangladesh, denunciat com un genocidi per Amnistia Internacional, es va produir amb un govern escollit per les urnes. Ja sigui per intervenció directa dels armats, com ha succeït de nou l’1 de febrer passat. Protegits per Rússia i la Xina –que els subministren material bèl·lic–, els generals se senten invulnerables. No atenen a les crides dels organismes internacionals, utilitzen munició de guerra contra les mobilitzacions pacífiques, han encetat una cacera de bruixes acusant els manifestants d’enemics de l’estat, han fet emmudir els mitjans de comunicació, però no poden espantar els milers de ciutadans que no tenen vergonya i surten al carrer reclamant democràcia, drets, futur.