No tot s’hi val

Mentre, al programa FAQS, Javier Cercas exposava de nou el seu convenciment que és un “fet provat” que la intervenció de l’actual rei emèrit el 23-F va ser decisiva per frenar un cop d’estat que no dubta que va ser aliè al Borbó, va començar a circular per les xarxes socials un vídeo que reprodueix parcialment un discurs de l’escriptor en el moment que afirma: “Quan la vida pública o la política s’omple d’aventures o de passions, com ens ha passat a Catalunya els últims anys, tremola o crida a la unitat del general.” Just després, apareix en imatge el general al·ludit, que somriu mentre el públic assistent aplaudeix. Amb vídeo o sense, també va propagar-se la indignació davant del supòsit que TV3 donava canxa a algú que havia reclamat la intervenció militar a Catalunya.

He de confessar que, quan vaig veure el vídeo, vaig quedar perplexa. Què deia Cercas? Després vaig saber que tal discurs va tenir lloc al Teatre de Mèrida el 7 de setembre del 2019 (i no l’octubre del 2017, com s’ha dit en algun mitjà) amb motiu de la concessió d’unes medalles honorífiques. I que el general, Miguel Alcañiz, forma part de la Unitat Militar d’Emergències, a la qual se li reconeixia la tasca de preservació del Guadiana. La funció primordial de tal “unitat” és contribuir al benestar i la seguretat dels ciutadans davant catàstrofes i calamitats. A més de les opinions de Cercas, es pot discutir la broma que duria implícita que Catalunya fos zona catastròfica pel desig independentista. En tot cas, allò indiscutible és que, fragmentat i descontextualitzat, el seu discurs ha sigut manipulat. No s’hi val. Una altra cosa és la inquietud que poden suscitar els aplaudiments: què va entendre l’audiència?