A la tres
Ja s’ho faran, no?
Se’m farà llarg, molt llarg, això de les eleccions madrilenyes. Falten encara tres setmanes i començo a estar tip d’aquest bombardeig informatiu que s’entesta a fer-me creure que Díaz Ayuso i companyia han de formar part dels meus referents. No ho saben, que en realitat no m’interessa? I ara, és clar, els hauria de posar matisos, no fos cas que algú de vostès em mal interpretés i es pensés que quin periodista estic fet, que no en vull saber res. En realitat el que vull dir és que les eleccions a Madrid –a la Comunitat de Madrid, tot i que ja saben vostès que “Madrid es España dentro de España”– m’interessen tant com les de Múrcia o Sevilla. M’interessa saber per exemple com quedarà Díaz Ayuso, quin rendiment electoral en traurà, de la seva gestió amb la pandèmia, quin paper hi farà Pablo Iglesias, o descobrir algun dia el perquè de la seva fugida del gobierno, però poca cosa més. A hores d’ara en faria prou sabent la nit el 4-M què ha acabat passant finalment. Però no. M’esgota, com a consumidor de mitjans de comunicació de tot tipus que llegeixo, miro i escolto al meu país, que s’entestin a tractar les eleccions a Madrid com si formessin part del nostre imaginari col·lectiu. A moltes cadenes no hi ha informatiu –i esperin-se, que la cosa anirà a més a mesura que ens hi acostem– que no em parli d’Ayuso, de Gabilondo, d’Edmundo Bal o de si Toni Cantó –sí, és molt divertit, però a mi què m’importa– es pot presentar o no a les eleccions, insisteixo, de la Comunitat de Madrid. I ara cada dia una dosi, de tant en tant també en els TN, d’enquestes electorals. I tots els tertulians –d’aquí, no d’allà– vinga a explicar-me què passa a Madrid. Hi dedicarem tots plegats el mateix temps i espai quan hi hagi eleccions a Perpinyà, que sí que ens haurien de generar més interès? Per què s’entesten, de tant parlar-ne, a fer que les eleccions a Madrid m’hagin d’interessar tant? O és una manera que tenen determinats mitjans d’espanyolitzar-me (i ens queixàvem quan Wert ho volia fer a les escoles), o és que aquests ja estan –o estem– una mica o molt –triïn vostès com s’informen– espanyolitzats, no?