L’escalador i la motoserra

De bon matí, el pagès es va trobar una tenda de campanya plantada al mig del seu tros. Bona gent com és, va decidir no molestar qui hi devia dormir plàcidament, segurament abans d’enfilar-se per algun dels espectaculars cingles que han fet de Margalef de Montsant un dels punts d’atracció mundials per als amants de l’escalada. Va engegar la motoserra, perquè la feina al camp no pot ser sempre silenciosa, i va despertar els ocupes. Ai, las! Se les va haver de sentit de tots colors, per fer soroll, ell, que estava a casa seva, treballant a la seva terra. Un altre dels milers d’escaladors que des de fa anys van a petar en aquest poblet del Priorat va arrencar una porta de fusta d’una bauma que hi ha a tocar de l’ermita de Sant Salvador per posar-hi el sac de dormir a sobre i dormir més càlidament. Per no dir com altres coves i espais del poble s’han convertit en autèntics abocadors d’escombraries. Les anècdotes només serien això si no fos perquè l’interès del món de l’escalada pels impressionants relleus naturals d’aquest racó del Priorat ha acabat sent un problema, més que no pas una bona manera de revitalitzar un poble de poc més de vuitanta habitants. Els escaladors campen sense control ni limitació d’aforament, i la pròpia natura se’n ressent. El Parc Natural de Montsant reconeix que la situació ha sortit de mare i que es detecten unes 10.000 visites d’escaladors més de les que pot assumir. És l’hora – ja anem tard– de gestionar la pràctica de l’escalada, perquè el Montsant, com d’altres entorns naturals privilegiats, no quedi engolit per una massificació inassumible.