La contracultura

Fa un parells d’anys, Brau Edicions publicava Escola de Radicals. Quaranta anys defensant el territori a l’Empordà, un llibre coral i exhaustiu sobre els moviments ecologistes, reivindicatius i en defensa del territori que han lluitat durant més de quatre dècades per protegir l’Empordà. Una història repleta de grans èxits. La majoria d’aquestes reivindicacions han tingut un teixit socials molt transversal, cosa que explica en part els seus èxits. Aquests moviments, a banda de reivindicar la defensa del territori, en el fons també qüestionaven el model social i econòmic.

És precisament en la transversalitat d’aquestes reivindicacions, amb gent jove, inquieta, inconformista i amb ganes de canviar-ho tot, que hi trobem grups contraculturals, més de la dissidència i influenciats per moviments alternatius, hippies i anarquistes de l’època, entre d’altres. Ara, aquests corrents de gent i grups, que van tenir una certa incidència a les comarques gironines, han estat recollits de manera encertada pels periodistes i historiadors Pau Lanao i Narcís Selles, en el llibre La contracultura. Història i memòries, editat per la Diputació de Girona i l’Obra Social de la Caixa, en la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona. Un recull necessari que reivindica un activisme i una sèrie de personatges que, d’una manera o altra, van liderar o formar part d’un moviment que tenia una manera diferent d’entendre la societat. En el llibre es fa un recorregut del que ha estat aquest corrent a les comarques gironines, amb personatges com Glòria Compte, Damià Escuder, Joan Vila (Pam), Lluís Güell, Josep Bosch (Piculives), Toni Huertas (Zappa), Joan Antoni Palacio (Palau), Pere Danés (Pere Puta) i la seva influència en el món de l’espectacle, la música, l’art i altres disciplines.

El llibre és molt recomanable per a les generacions més joves, perquè els dona l’oportunitat de conèixer una part de la història de casa nostra que no s’ha explicat gaire. I per als que ho van viure, per rememorar un temps i una època, i alhora reivindicar uns personatges que massa sovint la societat deixava de banda i estigmatitzava com a “peluts, pollosos i drogats”. La seva lectura també ens transporta als anys més joves en què freqüentàvem espais de sociabilitat, com els de Figueres, la taverna de Ca l’Avi, el cafè Royal o els bars Rosa, El Ginebró o El Farolito.