A la tres
L’exclusió financera
Temo, amb tant d’ERO amunt i avall –res, tot plegat 11.000 llocs de treball aquesta setmana entre CaixaBank i BBVA–, que un dia d’aquests, tan entretinguts com estan endreçant-ho tot, vulguis anar a la teva oficina bancària (això si encara en tens alguna a prop i recordes com es diu ara el teu banc, després de tanta fusió i absorció) i hi trobis un simple cartell a la porta amb un número de telèfon. O una adreça de correu electrònic. No passa res, perquè hi ha entitats que ja hi han nascut, virtuals. I ara tothom ho és. Però em pregunto: “I els que no?” Tots tenim al cap la imatge aquella del senyor o la senyora gran (després en parlaré, de fer-se gran) al taulell de l’oficina intentant pagar un rebut en efectiu, i l’empleat acompanyant-los, tant si volen com si no, al caixer automàtic de l’exterior i explicant-los on és el codi de barres. En la conversa que jo vaig presenciar la senyora sordejava i l’empleat semblava que l’escridassava. “I si un dia em passa a mi?”, vaig pensar. Un dia t’adones que et veuen gran perquè tot de cop algú et tracta de vostè. Et fa certa gràcia, al principi. Anys després, ets tu qui s’adona que sí, que ja ets gran del tot, perquè vas al metge i resulta que aquell noi o noia tan jove que et pensaves que estava fent pràctiques ara és el teu metge o la teva metgessa, que fa anys que ha acabat el MIR i que en sap un niu. Em pregunto si una altra fase no és aquesta del caixer, quan veig gent gran –ara hauria de dir gran de veritat– en situació d’exclusió financera (es veu que se’n diu així, exclusió financera) perquè o no dominen o ja no volen dominar la tecnologia i ja no tenen cap oficina on anar. Pràcticament la meitat dels municipis catalans s’han quedat sense oficines bancàries, i en alguns no hi ha ni caixers. A mi encara no em passa, perquè pago sempre amb targeta i opero per internet. Però em començo a preguntar si no és qüestió de dies. Perquè quan veig que les oficines ara semblen cafeteries, que el personal que coneixies no hi és, que atendre’t personalment no fa modern, i que tot són gestors que t’envien mails per vendre’t assegurances, és a mi que em venen ganes d’aplicar l’exclusió financera.