Lletra de metge

Tradicionalment s’ha dit que la lletra de metge costa d’entendre. Una escriptura apressada i amb un contingut per a erudits. De fet la majoria de mortals som incapaços d’interpretar una recepta per molt que tinguem el metge al davant acabant-nos de marcar les dosis i bondats del medicament en qüestió. Només els farmacèutics semblen dotats per desxifrar aquell mot que els malalts som incapaços de lletrejar. Però és clar, ells ja han estudiat part de la mateixa matèria, ja comparteixen un codi, parlen el mateix idioma. La recepta electrònica ha fet molt de mal perquè ha posat fi a aquesta llegenda tan ben fonamentada. Per què tenen aquesta lletra els metges si ens convé la claredat dels seus missatges com l’aire que respirem?

L’esforç cal·ligràfic l’hem anat perdent (per molt que ara hi hagi la moda del lettering), tant com el del càlcul mental. Dues mostres domèstiques que ens recorden la fragilitat d’aquest món, tal com escriu Joan-Carles Mèlich al seu darrer llibre. La tècnica ja fa anys que ens enlluerna, no és des de l’espiral de telèfons intel·ligents que el sistema tecnològic ens fa ser d’una manera diferent al món. Ni comptar, ni escriure. Aquests exercicis els deixem per a les màquines que no erren i que desxifrem millor.

Pitàgores deia que, de savi no ho és ningú, tret de déu, però aquest Sant Jordi els metges, científics i experts han volgut compartir la seva saviesa. Una empenta editorial, amatents al neguit del carrer, ha fet que aquest any hàgim disposat d’una pila de llibres per reflexionar i conèixer com ens afecta i canvia aquesta pandèmia. Necessitats d’entendre, de saber, de conèixer per via directa d’aquelles que ens ajuden a lluitar contra la mort. Que bonic que ha sigut poder celebrar Sant Jordi, aquest èxit vital, d’amor, roses i llibres a Catalunya. I que bé que la lletra dels metges s’hagi fet tan clara i entenedora.