El nou Macba

Aquest cop el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) no ha decebut. Parlem del projecte (per ser precisos, de l’estudi previ) de la seva ampliació, que es va donar a conèixer la setmana passada. En general, que no vol dir per unanimitat, agrada, i això, en una institució cultural que ha anat encadenant polèmiques, antipaties, befes i frustracions des d’abans de néixer i tot, unes de ben merescudes però altres injustícies flagrants, és bo. La proposta dels estudis Harquitectes (catalans) i Christ & Gantenbein (suïssos) no és, com temien alguns, un ovni que aterra a la plaça dels Àngels. S’haurà d’acabar veient, però, com s’interrelaciona amb el patrimoni tardogòtic del Convent dels Àngels, la façana del qual quedarà tapada per la galeria que els arquitectes han concebut. El Macba necessita créixer urgentment entre d’altres raons perquè l’Edifici Meier es va dissenyar pensant més a fer bonic que per respondre als usos museístics. L’expansió ha de resoldre aquestes mancances que arrossega des de fa 25 anys. Hi ha qui d’aquest procés que ha de culminar a finals del 2023 en diu refundació del Macba. Seria desitjable que tot aquest entusiasme que ha generat ara no acabi en l’enèsima desil·lusió i sentiment d’impotència.