Espanya guanya...

Dissabte, en la manifestació més multitudinària i transversal de la història del país, més d'un milió de persones varen expressar, de forma contundent, la seva disconformitat amb la sentència laminadora del TC sobre l'Estatut, depassant les previsions de convocatòria fetes pels organitzadors i també el sostre polític i ideològic marcat per les formacions polítiques assistents a l'acte. Va ser una festa protagonitzada pel poble per exigir el reconeixement nacional de Catalunya. Serà molt difícil donar continuïtat a l'exigència de la línia política majoritària, que vol aprofitar el fet per salvar un Estatut que el Constitucional ja ha condemnat, i perquè la classe política s'ha adonat que el clam per la independència ja no és cosa de minories radicals. Tot això, ajuntat a la crisi econòmica i social, prefigura un escenari prou complex amb vista a la pròxima cita electoral catalana, que podria avançar-se a finals d'octubre.

En aquest context, diumenge, Espanya va i guanya el mundial de futbol, per primer cop en la seva història. L'element més destacat de la victòria ha estat el joc magistral i efectiu dels jugadors catalans i del Barça, autors de la totalitat dels gols marcats per la selecció espanyola i dispensadors del gruix de la tàctica i de l'estratègia de la roja.

Els empresaris ens mirem l'esport amb les lògiques preferències per equips i jugadors, i amb la natural i sana passió pel bon joc i les maneres de fer. Quant a la política, respectem i considerem tant la gent que s'hi dedica com bona part de les propostes que genera. Però aquest respecte i consideració no amaga ni substitueix mai el nostre interès com a ciutadans per la bona o mala marxa econòmica del país i de les seves empreses, que són, en definitiva, les que donen aixopluc i perspectives de progrés a tots.

Per tot això, des la FOEG, volem cridar l'atenció sobre aquests fets recents i destacar que cal aprofitar la flama del protagonisme popular als carrers i la joia esportiva estatal que han sabut plasmar els nostres jugadors de futbol per fer una reflexió operativa.

Ambdós fets, malgrat tenir una vessant directament política el primer i un caire esportiu el segon, tenen un denominador comú, l'absolut protagonisme català, que envia un missatge contundent i aclaridor als governants de l'Estat: Espanya no pot girar-se d'esquena a Catalunya perquè sense la participació dels catalans la projecció i realitat del país quedaria molt i molt curta. Així ha estat al llarg de la història, des dels voluntaris catalans d'en Prim i la restauració borbònica fins a la transició política i l'entrada d'Espanya a la llavors Comunitat Europea. Així va continuar essent amb els suports donats per CiU als governs en minoria del PSOE i del PP, que van permetre, entre d'altres coses, l'adscripció espanyola a l'euro o el final del servei militar, per posar només dos exemples.

Sí, Espanya guanya. Però gairebé sempre gràcies a Catalunya i als catalans. Ara és el moment que se n'adoni i retorni aquesta generositat quan és Catalunya la que es planteja nous horitzons.