L’espai

Si d’una cosa podem estar contents del Sant Jordi d’aquest any és que l’esperit de la diada s’ha anat estenent més enllà del 23 en qüestió. I no només pel fet que un parell de dies abans ja es podien muntar parades fora de les llibreries, que està molt bé, no. Em refereixo que gràcies al ressorgiment que hi hagut dels llibres i de la literatura amb la pandèmia, que segons sembla s’han fet nous lectors i tot, la presència dels llibres s’ha normalitzat. I això ens ha de fer contents.

Personalment fa molts anys que treballo en aquesta direcció. Era i és un repte, però es va aconseguint. Som cada vegada molts més els que pensem que els llibres no es moren l’endemà de Sant Jordi. No només això, sinó que se’n continuen publicant. I llegint.

Perquè els llibres siguin vius cal que es llegeixin, que se’n parli i que tinguin visibilitat durant tot l’any. Això és feina de tots però principalment dels que escrivim. Els mitjans també hi tenen un paper clau. Han d’apostar decididament per fer els llibres més visibles. Això ajuda a desestacionalitzar-los. I les escoles, que fomenten i incentiven la lectura de manera plaent i ja la tracten com un premi i no pas com una obligació. I les institucions. Han d’estar de manera real i ferma compromeses amb la literatura. I, finalment, el paper de les cases, de les famílies, és providencial. És des de casa que hem d’ajudar la mainada a trobar el gust per la lectura sense forçar però escoltant-la i guiant-la.

Més enllà de tauletes, mòbils i switchs, oferir-los llibres perquè s’hi puguin capbussar tot sols. Les prestacions d’un llibre són infinites i s’adapten a tots els moments de l’any. Tant de bo que aquest esperit duri els tres-cents seixanta-cinc dies i segur que així aconseguirem que el llibre ocupi l’espai que li pertoca.