Condonaquè?

La transparència és una necessitat vital en tota societat democràtica. I cal ser implacable en la lluita contra la corrupció als partits i a les institucions. L'atapeït vel de silenci que va regnar, durant els anys de la pax pujoliana, sobre determinades pràctiques de les dues principals forces polítiques del país –els uns al govern, els altres als principals ajuntaments– ha deixat un pòsit difícil d'esbandir que, encara avui, plana com un fantasma sobre la vida pública. En aquest sentit, coincideixo a blasmar, com feia divendres l'amic Miquel Pairolí en l'article La veritat oculta, les connivències que, amb opacitat i al marge de qualsevol control, s'han establert històricament entre els cercles de poder polític i econòmic.

Quan part d'aquest entramat ha sortit a la llum, els seus protagonistes han engegat el ventilador amb el propòsit de diluir les seves responsabilitats a partir de la generalització de la sospita. En el cas de les relacions de Ferrovial amb la fundació de CDC a través de Fèlix Millet, aquesta pràctica obscena està obtenint prou bon resultat. No em sorprèn que un Felip Puig amb l'aigua fins al coll faci córrer la brama que una entitat d'estalvis va condonar 2,7 milions d'euros a Esquerra. Em dol, això sí, que Pairolí, un home gens procliu a la hipocresia a la qual ens té acostumats la sociovergència mediàtica i intel·lectual, caigui en el parany de reproduir-la asèpticament. I això, no només perquè és perfectament documentable que cap institució de crèdit ens ha condonat mai cap deute. És que, ben al contrari, en un moment molt concret de la nostra trajectòria recent, concretament quan vam impulsar la famosa campanya Catalunya lliure de peatges, una entitat d'estalvis que ens n'havia concedit un va intentar, unilateralment, de modificar-ne a l'alça el tipus d'interès. Esquerra es va negar a acceptar el xantatge, i al final, anys després, va aconseguir reconduir la situació. Pagant religiosament, que quedi molt clar, allò que s'havia compromès a abonar originalment. I sense haver de renunciar a cap dels seus principis ideològics i programàtics.

A Esquerra, doncs, ningú no li ha condonat res. Nosaltres no som d'eixe món. I en això estem, encara que Felip Puig i companyia vulguin confondre la ciutadania per fugir de la vergonya pública que els persegueix i que, en un país amb més cultura democràtica que el nostre, gairebé els obligaria a abandonar l'esfera pública.