El voraviu
Sobra atur voluntari
Quina posterma de país hem creat, que fa cua per anar voluntari a l’atur?
El govern més progressista de la història havia acabat la setmana passada provant de fer funambulismes per distreure el personal de la crisi bancària i, sobretot, de la resolució de la crisi bancària. Molt de teatre, tant se val. Teatre a l’hora de demanar als directius a veure si poden ser una mica menys agressius i rebaixar la xifra de personal que volen col·locar als expedients. Fon-li queixes en públic mentre ignoraven olímpicament que en el cas de CaixaBank el mateix govern n’és accionista i té representació als òrgans de govern i canal per a la presa de decisions. Què ens expliquen, ara a nosaltres? Si el govern és copartícip de la decisió! O estan allà de convidats de pedra? O no saben com no sabia la dona d’Urdangarin? Més teatre encara amb els alts salaris dels directius (com si fossin d’ara i com si ho haguessin conegut ara) i espolsant-se les puces provant d’embolicar la troca amb el Banc d’Espanya. La realitat, sempre més brillant que la ficció, va desbordar govern i sindicats dilluns, quan El Corte Inglés va anunciar que havia trobat 4.312 voluntaris per deixar la feina i, a través de l’expedient de regulació, anar a engruixir l’atur. 4.312 voluntaris quan empresa i representants dels treballadors en buscaven 3.292. Mil vint més dels que buscaven. Un 31%. I ara què, cirerer? No passarà el mateix amb els bancs com ha passat sempre fins ara? Quina posterma de país hem creat, que fa cua per anar voluntari a l’atur?
