No s’aturaran mai?

No sé per què em faig la pregunta si tots en sabem la resposta: no. No sé per què em faig aquesta pregunta veient que la fiscalia va presentar ahir recurs contra la sentència que va absoldre els membres de la sindicatura electoral de l’1-O. La sentència era d’una claredat meridiana: els síndics ni es van reunir ni van tramitar acords ni van desobeir el Constitucional. I què fa la fiscalia? Sant tornem-hi. A continuar-los perseguint com han fet cada cop que n’han tingut l’oportunitat. Van recórrer el 100.2 dels presos, el tercer grau, l’absolució de Tamara Carrasco..., fins i tot la dels mestres de la Seu d’Urgell (se’n recorden?) absolts per un presumpte delicte d’incitació a l’odi. De tant en tant hi ha algú que em pregunta quan deixaran de ser independentistes, els independentistes. La certesa absoluta no la tinc, però em fa l’efecte que un deixa de ser independentista quan ja és independent, no? La pregunta que em faig jo és quan deixaran de castigar-lo, l’independentisme, i s’asseuran a parlar-ne. Veient les actuacions de la fiscalia (“¿La Fiscalia de quién depende? ¿De quién depende? Del Gobierno, ¿no? ¡Pues ya está!”, deia Pedro Sánchez) i veient les actuacions del Tribunal de Cuentas (que alguna cosa també té a veure amb el Gobierno), la resposta és evident. Després de reclamar al govern de Puigdemont més de 4 milions d’euros per l’1-O, ara el Tribunal de Cuentas s’ha despertat de nou i ha citat a declarar Mas, Puigdemont, Junqueras, Homs, Munté, Romeva i una llarga llista de fins a 36 persones, a qui persegueix per les despeses del Diplocat. Un munt de secretaris generals i de delegats de la Generalitat arreu del món a qui volen ofegar econòmicament. Fa quatre dies l’Audiència de Barcelona va confirmar que reobre el sumari del 13 per prendre noves declaracions i que processa 29 càrrecs del govern per malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació. Se n’adonen, de la dimensió de tot plegat? Del canvi radical (és una ironia) que hi ha hagut amb el govern del PSOE? Ja es veu que la mesa de negociació (ara sí, ara sí, que ve, que ve) ho resoldrà tot.