L’art d’enganyar

El cas del presumpte Caravaggio aparegut a la casa de subhastes Ansorena de Madrid s’està posant interessant. En la part dels interrogants, el més gros és si l’obra va ser realment creada per l’artista italià, però això sembla que s’esbrinarà en uns mesos. Dins del sac dels misteris hi ha quelcom més que fa tuf de tripijoc. El quadre, que a primer cop d’ull ja es veu que no és una rampoina, estava valorat en 1.500 euros atribuït al cercle de Josep de Ribera. D’entrada va fer la impressió que el taxador havia dormit malament la nit abans. Fins que s’ha localitzat documentació en què Caravaggio consta com l’autor de la pintura i tot plegat ja ho fa un error humà més sospitós. La casa de subhastes i la família propietària del quadre asseguren que no la coneixien. Sigui com sigui, si el Museu del Prado no s’hagués mobilitzat per frenar la venda el 8 d’abril, tot desafiant estranys entrebancs dels venedors, a hores d’ara la peça ja seria fora de l’Estat i uns quants haurien fet un negoci rodó posant cinc zeros més als 1.500 euros. Com a nota per situar el lector, la legislació espanyola no permet la fuga a l’estranger d’obres mestres, i ja es poden imaginar la de maniobres obscures que es deuen perpetrar sense que surtin a la llum pública. Seguirem aquest cas, de novel·la d’intriga.