La bomba ètica

A Madrid tothom dona per segura la concessió dels indults als líders catalans empresonats. Un cop passat l’obstacle polític de les eleccions madrilenyes, el Tribunal Suprem no podrà allargar gaire més l’emissió de l’informe (negatiu, sens dubte, però obviable pel govern de Pedro Sánchez), així que la majoria de les previsions situen els indults al llarg del mes de juliol. El fet, si es confirma, serà una bona notícia, però també aplega un bon grapat de conseqüències que poden qüestionar, encara més, la coherència interna del conjunt del moviment independentista.

D’entrada, els indults discriminaran els líders polítics del segon i el tercer nivell administratiu, càrrecs de confiança i alts funcionaris, molts dels quals obeïen ordres directes o indirectes dels futurs indultats. La majoria d’aquestes persones estan pendents de judici al jutjat número 13 de Barcelona i tenen compromès el seu futur laboral a les institucions i, en molts casos, el patrimoni familiar sota amenaça. Es pot exonerar el conseller però no el director general? I, més enllà, què passa amb el professional que va rebre un encàrrec de tercer nivell? Però la llista de la repressió és molt més llarga. Hi ha molts processats, per exemple, a causa de les protestes que reclamaven, precisament, l’alliberament dels presos que poden beneficiar-se dels indults. Això pot quedar així? Hi ha més de tres mil represaliats. Més encara. La maquinària repressiva continua treballant, igual de creativa, igual d’implacable. Si els futurs represaliats independentistes entren a la presó, els líders indultats tindran un paper difícil. I en aquestes condicions serà complicat que puguin mantenir responsabilitats públiques.

En definitiva, els indults són una bona notícia humanitària però també una bomba ètica d’efectes retardats col·locada a l’estructura del moviment independentista. La indulgència també és una arma política.