L’altra onada

Ara que tot són presses per recuperar la normalitat (ja saben vostès que per a mi algunes coses no caldria que hi tornessin, a la normalitat), em pregunto quin preu n’haurem pagat, de tot plegat. Quins seran de veritat allò que en diem els efectes col·laterals, que són aquells efectes que mentre no ens toquin de prop tots plegats ens entestem a fer veure que no hi són. Ho pensava dies enrere sentint els responsables de Salut i d’Educació, que es mostraven satisfets que en aquesta progressiva tornada a la normalitat ara els alumnes de batxillerat i cicles formatius ja poden tornar a les aules a fer classes presencials. Acabarem el curs amb tots els alumnes a les aules, i és més que probable que hi comenci el vinent. Està molt bé. Els responsables d’un departament i de l’altre n’estaven molt contents i desplegaven un reguitzell de xifres i estadístiques sobre el curs. Que si ja hi ha un 80% de docents vacunats, que si en tot Catalunya només hi ha una escola tancada per Covid, que si les aules confinades per positius només representen un 0,30% del total, que si s’ha accelerat el desplegament de l’educació digital... Fantàstic. Em pregunto quina deu ser l’estadística dels danys col·laterals, en el món de l’educació. Quants alumnes no han pogut seguir les classes amb normalitat? A quants la situació els ha generat una situació d’estrès que no han sabut gestionar? Quants quadres d’ansietat, de depressió o del que sigui les escoles i les famílies no han sabut detectar o no han pogut gestionar? No em crec, per més que entengui que la primera prioritat era salvar vides i prendre les mesures sanitàries que calgués, que no hi hagi hagut un gran impacte en la salut mental de molts alumnes. I, posats a fer, en la de molts docents. Si ens afecta als adults, com coi la situació no ha d’afectar els escolars –i els universitaris–, que d’un dia per l’altre han hagut d’adaptar-se a classes virtuals, a treballs i més treballs, i a convertir la seva habitació en una aula durant mesos i mesos? És aquesta, l’estadística que també hauria de preocupar –i potser ho fa– el departament. La dels danys col·laterals.