Ai, mare!

Els analistes del microclima polític madrileny insisteixen que les eleccions autonòmiques de demà són unes primàries de mitja legislatura al Congrés dels Diputats, i potser també internes en el PP. Si són un preludi del que vindrà... Díaz Ayuso copia Donald Trump, amb frases enginyoses però buides de contingut, domini de la frivolitat de les xarxes socials i suport mediàtic de les televisions centralistes. Guanyarà amb propostes simples que arriben al Madrid dretà i al que passa dificultats. Rebaixa impostos ermant la resta de l’Estat, promou l’educació i la sanitat privades sense complex i banalitza el neofeixisme de Vox, a qui jutges i esquerranosos van fent gran. La dreta triomfa a Madrid perquè l’esquerra s’avergonyeix simplement d’entendre la perifèria, des de l’independentisme fins a la dreta gallega de Feijóo, passant pel socialisme valencià i balear.

Pedro Sánchez primer batallava contra Ayuso i ara s’ha inhibit perquè no l’engoleixi el desastre de Gabilondo. Iglesias lluita per no desaparèixer de la plaça del Sol, on va néixer el 15-M, i entre tots són incapaços d’engrescar els joves que pateixen un 40% d’atur, els qui treballen a precari o els qui no arriben a final de mes pel preu de l’habitatge o dels serveis energètics bàsics.

Ni el futur immediat, quan diumenge conclogui l’estat d’alarma, ni a mitjà termini, amb els fons europeus, albiren facilitats. Sánchez ha estat incapaç de gestionar la transició post-estat d’alarma. No s’ha permès a les autonomies fixar tancaments perimetrals o actuacions sobre determinats territoris amb brots sense que la justícia hi pugui dir la seva. Les autonomies dubten entre modificar les respectives lleis de salut pública. L’episodi del Segrià de l’estiu passat es pot repetir els pròxims mesos.

A l’horitzó, els fons europeus, que poden acabar finançant reconversions pendents de grans sectors, però el repte és reciclar treballadors de sectors en regressió perquè s’incorporin als emergents. El Primer de Maig ens ha recordat com de lluny n’estem, encara.