Madrid es crema

Alguns han dit que estar massa pendents del que passa a les eleccions de Madrid fa de provincià i de ment conquerida. Com gairebé tot a la vida, depèn. En el cas d’aquest article la intenció és totalment la contrària: mirar d’entendre a què ens haurem d’enfrontar com a nació. Perquè aquesta és la història. No som en uns moments d’“ells i nosaltres”, sinó en una època d’“ells contra nosaltres” i, per aquest motiu, val la pena posar-hi l’ull, que no ens torni a passar que basem la nostra estratègia en supòsits equivocats, com allò de “no s’hi atreviran”.

El nacionalisme castellà vol guanyar Madrid. Ayuso representa un orgull madrileny? Sí. Madrid es va excloure de les Castelles en l’ordenació de l’estat en comunitats autònomes? Sí. Però ja ens entenem: els catalans quan diem Castella ens referim a l’Espanya que va contra Catalunya. I tot això anirà bastant contra Catalunya, sabent que l’alternativa tampoc hi aniria gaire a favor. Guanyi qui guanyi, podem afirmar –coincidint amb una pila d’analistes– que aquest procés electoral ha debilitat, encara més, la democràcia a Espanya i ha debilitat el govern central.

La característica principal de la mentalitat castellana és que qualsevol bri de cessió és traïció. I és des de Madrid des d’on vol confrontar aquesta visió amb l’agenda de La Moncloa: diàleg, indults als presos polítics, amnistia, etcètera, si és que alguna vegada aquesta agenda ha existit. També és característic de Castella, des de fa segles, la seva manca de projecte, és a dir, la seva decadència. Fet que intenta resoldre defensant aferrissadament l’estat centralista i, per tant, la seva bandera és l’anticatalanisme, que és qui posa en risc el model extractiu.

Aquesta visió és més transversal del que sembla entre molts sectors de la societat. Que, a més, creuen que l’única solució al catalanisme és fer-lo extingir, sense concessions. Espero que l’independentisme, presó i exili, també estigui analitzant això. Es crema Madrid.