Terrorisme que no es jutja

Avui sabrà si l’acusen o si s’acaba el malson. Juana Ruiz Sánchez, ciutadana espanyola, treballadora humanitària, resideix des del 1985 a Palestina, és coordinadora de projectes de l’organització sanitària Health Work Committees, va ser detinguda per l’exèrcit israelià el 13 d’abril a Beit Sahur (prop de Betlem) i està empresonada en règim d’aïllament, sense càrrecs, i sotmesa a llargs i durs interrogatoris. Unes 200 associacions de cooperació i solidaritat estan promovent una campanya pel seu alliberament; però, com que viu a Cisjordània, se li ha aplicat la legislació militar, en vigor des del 1967, que permet una retenció de 75 dies fins que el sospitós confessi. Coneixem la seva situació perquè la família i una pila d’entitats s’han mogut en demanda de suport, però el cas és que tota la població palestina dels territoris ocupats és víctima d’una continuada i institucionalitzada vulneració dels drets humans a la qual el món sembla haver-se acostumat. L’informe d’Amnistia Internacional del 2020 és un esfereïdor relat de discriminacions, vexacions i violències practicades des de la impunitat de ser un país amic i poderós: destrucció d’habitatges i desplaçaments forçats; atacs a Gaza i bloqueig aeri, marítim i terrestre de la franja (des del 2007), que impacta en el seu empobriment; detencions arbitràries com ara la de Juana, inclosos menors d’edat (quasi 5.000 a finals d’any); tortures; tribunals sense garanties; matança documentada de 31 palestins –9 nens– que no representaven cap amenaça per a la seguretat de ningú... Això sí que és terrorisme, un terrorisme que no es jutja.