Alarma

Jugada mestra! I no em refereixo a la de Pablo Iglesias, ni tampoc a la de Redondo i Sánchez, que han dut Díaz Ayuso a la glòria, via Múrcia. No, mentre els madrilenys votaven, vam saber que ni el Procicat, ni la conselleria de Salut, ni el govern, ni la comissió interterritorial, ni l’executiu espanyol, ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ni el sursum corda... no hi pintaran res a partir del 9 de maig. El Tribunal Suprem decidirà com afrontem la pandèmia! Com que a Pedro Sánchez –ni a gaire ningú, tot sigui dit– no li interessa prorrogar l’estat d’alarma, s’empesca una suposada protecció legal per a les autonomies i aprova a correcuita un decret per, diuen, protegir l’escut social després del 9 de maig i fer possible que algunes mesures puguin continuar en vigor fins a l’estiu, quan, se suposa, el percentatge de població vacunada serà prou elevat. Aquest decret atorga als magistrats de l’alt tribunal la darrera paraula, que fins ara no tenien, sobre restriccions de drets que considerin oportú dictar els governs de les autonomies. La confiança en el Suprem és perfectament descriptible, però més enllà de percepcions subjectives, em pregunto quina garantia dona, pel que fa a criteris sanitaris, que no doni qualsevol tribunal superior de qualsevol comunitat autònoma? Carmen Calvo diu que la norma busca donar tranquil·litat i que servirà per establir la mateixa doctrina per a tots els territoris i crear ràpidament jurisprudència. Però, hi ha la mateixa situació epidemiològica a València que a Madrid? Necessita el mateix Galícia que les Canàries o Euskadi que les Illes? Que els jutges van dictar resolucions contradictòries respecte de les restriccions després de la segona onada de la pandèmia és una evidència, però aquesta sortida per elevació del govern de Sánchez és la versió judicial del “Madrid es España” d’Isabel Pérez Ayuso. I així els va. Així ens va.