Napoleó

La memòria històrica no només és font de polèmica a Espanya, on, sense anar més lluny, la Guerra Civil i el franquisme continuen generant interpretacions contraposades. La manera d’abordar el passat també és objecte de controvèrsia a França, que carrega amb els seus particulars episodis foscos com ara les guerres colonials o el col·laboracionisme amb els nazis.

Una mostra de la dificultat de mirar de cara el passat l’acabem de veure amb el bicentenari de la mort de Napoleó, que el president Macron va commemorar ahir amb un discurs i dipositant una corona de flors a la tomba del general cors. La figura de Bonaparte divideix l’opinió pública francesa entre els que hi veuen el gran estrateg militar i l’impulsor de l’Estat modern i els que hi reconeixen el liquidador de la Revolució, el guerrer que va ofegar Europa en un bany de sang i va restaurar l’esclavisme. Macron va fer un joc d’equilibris per recordar l’aniversari intentant situar-se per damunt del debat entre defensors i detractors del personatge. Una pretesa equidistància davant una Marine Le Pen que lloa l’emperador que “va fer tant pel país” i “va donar tant al món”. A França, com arreu, la interpretació interessada de la història serveix per satisfer ambicions partidistes, i encara més en la llarga precampanya presidencial.