La Generalitat és prescindible?

Repassem algunes dades que han sortit publicades recentment: Catalunya és el territori de l’Estat que més ajuts directes ha donat a empreses i autònoms per intentar pal·liar els efectes negatius de la pandèmia, aportant 231 euros per habitant, molt per sobre dels 131 euros del segon classificat en el rànquing i a una distància abismal dels 51 euros de Madrid. És més, només la Generalitat ha fet aportacions directes al comerç, mentre que Espanya, que recapta el 95% dels impostos i té capacitat d’endeutar-se, no ho ha fet. Així ho denunciava Joan Carles Calbet, president de Retailcat, a la comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés dels Diputats. Més xifres: un article publicat dissabte passat al diari digital El Món signat per Joan Antoni Guerrero explicava que “Madrid duplica Catalunya en excés de mortalitat en els primers quatre mesos de 2021”. També El Periódico afirmava en un titular, com a balanç del curs 2020-2021, que “els protocols a les escoles han funcionat” i han permès garantir el dret a l’educació a tots els infants. Sembla, doncs, que els indicadors marquen que el govern ha fet prou bé la feina, partint de les múltiples limitacions del moment. Un simple exercici de comparació ens diu que la presa de decisions, en un sentit o un altre, no és innòcua. Contrasta aquest paper determinant i positiu de les institucions catalanes amb les tàctiques dilatòries a l’hora de constituir un nou executiu que es deslliuri de la càrrega de la provisionalitat i pugui tornar a governar en ferm. Amb tal parsimònia sembla que la Generalitat sigui prescindible, que no hi hagi pressa, que sigui una “simple gestoria”, tal com alguns repeteixen despectivament. Encara queden esculls –qui sap si els darrers– per a un acord de país: congressos i votacions internes de partit que, amb una mica de bona voluntat, no hauria calgut fer a corre-cuita i a última hora.