La botifarra d’Iglesias

Voleu dir que l’adeu d’Iglesias no té alguna cosa de botifarra de pagès? De “ja us ho fareu”? O potser és que m’ho sembla a mi. Iglesias se n’ha anat, diuen (diuen, diuen, diuen) que tip, fart, fastiguejat, cansat i emprenyat de tant d’assetjament públic i privat sobretot en el terreny personal. No ho sé –només ho sap ell–, però em sembla que la decisió de deixar definitivament la política ja l’havia pres just en el moment de presentar-se a les eleccions a Madrid. L’endemà mateix d’anunciar-ho, quan Más Madrid li va fer la botifarra a ell i li va dir que res de res de llista conjunta, ja ho devia saber, que se n’anava. Una altra cosa és que la patacada de Podem és indissimulable –i ves a saber si vaticini d’alguna cosa més– i ara ha hagut d’accelerar, potser ja fastiguejat del tot. No m’estranya, que ho volgués deixar. Sabia que mai seria president del gobierno, que la vicepresidència que ocupava era la culminació de la seva carrera, i suposo que es preguntava cada dia què hi feia, en un govern que no li feia cas, que no creu en l’Espanya plurinacional, que no compleix les seves promeses i que es declara monàrquic cada cop que en té l’ocasió. Iglesias s’ha fotut una patacada. Cert. Però em sembla que de la seva alguns en patiran les conseqüències. El primer, el mateix Sánchez, que ha perdut el veritable interlocutor amb les forces que li van garantir la seva investidura. La relació d’Iglesias amb Otegi, Junqueras o Puigdemont era fluïda, i no la tindrà ara qui el substitueixi. A mi d’Iglesias el que no m’agradava és que parlava molt però aconseguia poc, però se li ha de reconèixer que en relació amb el conflicte català probablement era qui més clara tenia la radiografia. I qui més estava en posició de contribuir a resoldre’l. L’adeu/botifarra d’Iglesias –intueixo que volguda, ja ho he dit abans– és, malauradament, la confirmació que es tanca una nova via, si és que mai havia estat oberta. A la primera i única reunió de la taula de diàleg –ara sí, ara sí, que ve, que ve– Iglesias no hi era –estava malalt–, i ara ja sabem que no serà a la propera. Potser no hi haurà ningú. Tal com anem (vinga, ara contra el Diplocat), els d’aquesta banda seran tots al jutjat declarant, o al Tribunal de Cuentas, o...