Per què calleu, companys?
Aquest article està adreçat als companys de la premsa catalana i especialment als de la seva secció econòmica. El dia 30 de març es va donar a conèixer el nou equip executiu de CaixaBank, que suposa el desballestament de l’equip anterior i la pèrdua de CaixaBank com a entitat financera catalana. Ara el seu domicili social és a València i té un equip executiu que no parla català i que està molt més arrelat a Madrid i al País Basc. Aquesta notícia, que hauria merescut aparèixer a la portada de tots els diaris catalans, només ha merescut notícies informatives, sense comentaris, amb l’excepció de l’Ara i del meu article a El Punt Avui de fa unes setmanes.
No ho entenc. Els periodistes parlen de la constitució del nou govern català i de la pandèmia. El primer tema és polític i el segon, d’interès general. Però s’han deixat un problema econòmic de primera categoria. No ho entenc, i és per això que els demano explicacions. Són prou llestos per entendre-ho. Si s’hagués publicat la dimissió del meu amic i notari López-Burniol com a vicepresident de la Fundació, haurien sortit biografies i comentaris de tota mena. Però ara, amb una liquidació total de l’equip executiu existent i la substitució per un altre procedent de Bankia i de la banca basca, no dieu res. Per part meva, he rebut tan sols quatre o cinc telefonades d’amics fent un elogi del meu article i he vist algunes cartes al director a El Punt Avui i a La Vanguardia. Res més. Pel mateix preu podria haver escrit un article sobre “les equacions matemàtiques i l’increment dels dipòsits bancaris”, que és possible que sigui un tema apassionant.
Pot ser perquè teniu por d’unes reaccions molestes pels articles? És possible. Jo no he rebut cap pressió, ni en un sentit ni en un altre, però no em preocupa. Tinc vuitanta-sis anys i no em poden fer gaire mal. De totes maneres, adverteixo que si rebo una garrotada els contestaré amb dues garrotades, ja que tinc prou informació fins al dia 30 de març.
A Catalunya ens quedem sense banca pròpia. Puc posar referències de diaris que van des de La Vanguardia fins a aquest mateix diari, que defensen que la Generalitat de Catalunya i Catalunya han de comptar amb bancs propis que donin suport a la política del govern català.
Encara som a temps de provocar una reacció de la premsa i que es publiquin articles d’opinió sobre aquest canvi. El que m’interessa és que els lectors s’adonin que els clients de CaixaBank ara ho són de “CajaBanco”, amb totes les conseqüències que això comporta. Segur que el nou equip executiu és competent, honest i professionalment de bon nivell, però ja m’entenen quan protesto per la manca de catalanitat de la que era la primera empresa catalana.
Catalunya ha perdut al mateix temps les societats que tenia a l’Ibex-35. N’havia arribat a tenir set i ara en queden Almirall, Grifols i Fluidra, que va entrar a finals de març. Catalunya ha perdut La Caixa, les seves grans empreses, s’ha quedat amb una borsa que té poc interès per als inversors, perquè Barcelona no disposa de cap seu social de grans empreses i ha perdut un pes econòmic i polític considerable. Companys, no creieu que aquests fets mereixerien més d’un comentari? O bé és que creieu que estic dient bajanades i que les meves protestes corresponen a demència senil? Em sento vell i soc vell, però el cap el tinc clar, i quan es tracta de Catalunya i dels bancs, encara tinc criteri propi i poc discutible.
