Flors i mascaretes

Continuem en pandèmia, encara que no ho sembli. Veiem les imatges dels joves fent festes just acabar el toc de queda, sense mantenir distàncies per a res i molts d’ells sense mascaretes. Ja podem anar a sopar, però als tríptics de Salut indiquen que el perill de contagi és entre moderat i alt si l’àpat el fem a l’interior. La vida se’ns torna a obrir al davant i és necessari que sigui així, però ara hem d’apel·lar al seny dels catalans, més que no pas a la rauxa. Algunes xifres milloren, però no totes i cal ser cautelosos. Una obertura que ha coincidit amb el primer cap de setmana de flors a Girona. No sé a vostès, però passejar pel Barri Vell de Girona amb una gentada al voltant s’acaba fent estrany. Hi ha molta menys gent de la que estàvem habituats a veure abans de la pandèmia; però, tot i així, compartir de nou l’espai amb centenars o milers de persones genera certa angoixa personal. És sabut que la ment humana ja genera aquests comportaments. També cal dir que l’experiment obligat per la pandèmia de fer entrades i sortides i direccions úniques en ponts o carrers estrets com ara el de la Força ha aprovat amb nota aquests primers dies i no m’estranyaria que, com va passar per Sant Jordi, la nova mobilitat es pugui mantenir en noves edicions per garantir una circulació més fluida. Només un parell d’estones s’ha hagut de tancar l’accés perquè s’havia arribat al límit de 10.000 persones a l’interior del Barri Vell de Girona. Malgrat tot, cal tenir present entre tots plegats que encara hi ha dues de cada tres persones de més de 16 anys que no hem rebut cap dosi de la vacuna i que tot just un 15% estan immunitzades, si bé és cert que és la ciutadania més gran i, per tant, de major risc. El nombre de persones a les unitats de cures intensives encara està per sobre de la quarantena i les morts per Covid continuen produint-se, 16 en l’última setmana. Just abans de l’estiu, si les firmes farmacèutiques compleixen, arribarem a un escenari millor per actuar tots encara més tranquils. Potser no cal que actuem amb la por amb què qui més qui menys va afrontar el coronavirus ara fa un any i escaig, però amb les xifres a la mà, i fins que la vacunació no arribi a pràcticament tothom, faríem bé de gaudir al màxim cada dia, però fer-ho amb el seny oportú perquè d’aquí a unes setmanes ningú ho hagi de lamentar.