Langdon- Davies

Aquest mes fa exactament cent anys que John Langdon-Davies va arribar a Ripoll per fer la primera de les seves cícliques estades a Catalunya durant bona part del segle XX. Va fer-ho “per escapar de la civilització de les màquines” de la Primera Guerra Mundial, que va viure com a objector de consciència. Va connectar, a través de Ramon Casanova, de la Farga de Campdevànol, amb joves escriptors (Manent, Ventura Gasol, López-Picó, Garcés) propers a l’eclosió d’Acció Catalana, que el van introduir a la realitat cultural i nacional del país. Periodista de raça, divulgador científic i home d’acció, va cobrir les grans convulsions de Catalunya per a la premsa britànica. Va escriure reportatges sobre el cop de Primo de Rivera i, amb l’exposició internacional del 29, va publicar el primer gran llibre d’un anglès sobre Catalunya (Mites i felicitat dels catalans, en traducció del seu fill, Andrew). Durant la guerra no va parar: mítings als EUA, colònies per a nens orfes, un pla de padrinatge pel qual deu famosos escriptors anglesos feien arribar paquets de menjar a deu escriptors catalans, i va publicar el gran best-seller sobre la Guerra Civil, Darrere les barricades, una llarga entrevista a Companys i un llibre important sobre la gestió dels atacs aeris a Catalunya. Els anys cinquanta, vivint a Sant Feliu de Guíxols, va publicar encara una mena de Guia de Catalunya, Gatherings from Catalonia, a l’estil del seu veí de Llofriu, Josep Pla. Autor prolífic, sovint visionari (es va inventar el “turisme rural” a la costa catalana), innovador en l’ensenyament de la història, va morir el 1971, amb Franco encara viu. Tot i que té una biografia en català, no sé si el país té gaire present la seva fecunda, fascinant, trajectòria anglocatalana. De l’estada a Ripoll de fa cent anys, n’ha quedat un deliciós poemari, Home a la muntanya, en traducció esplèndida de Josep M. Jaumà.